Pepe Reche

Format musicalment entre Benidorm, Múrcia i Barcelona, la seva passió per la música el va portar a combinar els estudis de Trompa amb els de Musicologia i a especialitzar-se en Trompa Històrica amb Javier Bonet.

Després d’uns anys d’intensa recerca, acaba de finalitzar el seu doctorat amb la tesi ‘El quartet de trompes de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937)‘, dirigit pel Dr. Joaquim Rabaseda on documenta la preocupació de Casals pels músics del quartet i estudia les pràctiques interpretatives i els instruments dels trompistes actius a Barcelona abans de la Guerra Civil.

Abans, junt al clarinetista Oriol Garcia, va realitzar el Màster en Interpretació de la Música Antiga (ESMUC-UAB) amb un projecte musical i d’investigació al voltant de l’ofici de músic i la construcció d’instruments de vent fusta a la Barcelona de l’última dècada del segle XVIII, un treball dirigit pel Dr. Josep Borràs.

Com a intèrpret, ha treballat principalment en dues vessants: la música antiga (amb instruments d’època) i la música contemporània. Ha col·laborat amb diferents formacions com la Jeune Orchestre Atlantique, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, l’Orquestra Barroca Catalana, l’Orquestra Acadèmia 1750, Vespres d’Arnadí, Forma Antiqva, l’Orquestra Nacional de Catalunya o l’ensemble bcn216, entre d’altres.

El seus interessos com a investigador es troben al voltant de la trompa, amb recerques sobre els primers mètodes per a l’ensenyament de l’instrument així com els seus intèrprets històrics a Barcelona i els seus repertoris, entre els segles XVIII i XX.

En el camp de la docència, és professor a JPC-L’Escola de Músics (al barri del Raval de Barcelona), i treballa en la gestió de centres educatius musicals a través de la cooperativa Musicop.

 
 

Altres membres de l’equip: María José Anglés